1 R abbiga ku mahadnaqa, oo magiciisa ku barya, Falimihiisana dadyowga ka dhex sheega.
Louez l'Éternel, invoquez son nom! Faites connaître parmi les peuples ses hauts faits!
2 I saga u gabya, oo ammaan ugu gabya, Shuqulladiisa yaabka badan oo dhanna ka hadla.
Chantez, chantez en son honneur! Parlez de toutes ses merveilles!
3 K u faana magiciisa quduuska ah, Kuwa Rabbiga doondoona qalbigoodu ha reyreeyo.
Glorifiez-vous de son saint nom! Que le coeur de ceux qui cherchent l'Éternel se réjouisse!
4 R abbiga iyo xooggiisa doondoona, Oo weligiinba wejigiisa doondoona.
Ayez recours à l'Éternel et à son appui, Cherchez continuellement sa face!
5 X usuusta shuqulladiisii yaabka badnaa oo uu sameeyey, Iyo cajaa'ibyadiisii iyo xukummadii afkiisa,
Souvenez-vous des prodiges qu'il a faits, De ses miracles et des jugements de sa bouche,
6 K uwiinna farcankii addoonkiisii Ibraahim ahow, Kuwiisa uu doortay oo reer Yacquub ahow.
Postérité d'Abraham, son serviteur, Enfants de Jacob, ses élus!
7 I sagu waa Rabbiga Ilaaheenna ah, Xukummadiisuna waxay ku jiraan dhulka oo dhan.
L'Éternel est notre Dieu; Ses jugements s'exercent sur toute la terre.
8 A xdigiisuu soo xusuustay weligiisba, Kaasoo ah hadalkiisii uu kun farcan ku amray,
Il se rappelle à toujours son alliance, Ses promesses pour mille générations,
9 K aasu waa axdigii uu Ibraahim la dhigtay, Oo uu Isxaaq ugu dhaartay,
L'alliance qu'il a traitée avec Abraham, Et le serment qu'il a fait à Isaac;
10 O o isla kaas wuxuu u adkeeyey oo qaynuun uga dhigay Yacquub, Oo Israa'iilna wuxuu uga dhigay axdi weligiis jiraya,
Il l'a érigée pour Jacob en loi, Pour Israël en alliance éternelle,
11 O o wuxuu ku yidhi, Dalka Kancaan waxaan kuu siinayaa Inuu ahaado qaybtii dhaxalkiinna,
Disant: Je te donnerai le pays de Canaan Comme héritage qui vous est échu.
12 M arkay dad tiro yar ahaayeen, Oo ay aad u yaraayeen, qariibna dalka ku ahaayeen,
Ils étaient alors peu nombreux, Très peu nombreux, et étrangers dans le pays,
13 O o iyagu quruunba quruun bay uga bexeen, Oo intay boqortooyo ka tageen ayay dad kale u gudbeen.
Et ils allaient d'une nation à l'autre Et d'un royaume vers un autre peuple;
14 I sagu ninna uma oggolaanin inuu wax yeelo, Haah, oo daraaddood ayuu boqorro u canaantay,
Mais il ne permit à personne de les opprimer, Et il châtia des rois à cause d'eux:
15 O o wuxuu ku yidhi, Ha taabanina kuwayga subkan, Oo nebiyadaydana waxba ha yeelina.
Ne touchez pas à mes oints, Et ne faites pas de mal à mes prophètes!
16 D hulkiina abaar buu ugu yeedhay inay ku dhacdo, Ushii cuntada oo ay ku tiirsanaayeen oo dhanna wuu wada jebiyey.
Il appela sur le pays la famine, Il coupa tout moyen de subsistance.
17 O o nin buu iyaga ka sii hor diray, Kaas oo ahaa Yuusuf oo loo iibiyey addoon ahaan.
Il envoya devant eux un homme: Joseph fut vendu comme esclave.
18 C agihiisii waxay ku xanuujiyeen bircago, Oo naftiisii waxay gashay silsilado bir ah,
On serra ses pieds dans des liens, On le mit aux fers,
19 I laa wakhtigii eraygiisu noqday Eraygii Rabbiga ayaa isaga tijaabiyey.
Jusqu'au temps où arriva ce qu'il avait annoncé, Et où la parole de l'Éternel l'éprouva.
20 M arkaasaa boqorkii u cid diray oo furay, Kaas oo ahaa taliyihii dadyowga, wuuna sii daayay.
Le roi fit ôter ses liens, Le dominateur des peuples le délivra.
21 O o wuxuu isagii ka dhigay sayidkii reerkiisa, Iyo taliyihii maalkiisa oo dhan,
Il l'établit seigneur sur sa maison, Et gouverneur de tous ses biens,
22 I nuu amiirradiisa xidho markuu doonayoba, Oo uu odayaashiisana xigmad baro.
Afin qu'il pût à son gré enchaîner ses princes, Et qu'il enseignât la sagesse à ses anciens.
23 I sraa'iilna wuxuu yimid dalkii Masar, Yacquubna wuxuu qariib ahaan u joogay dalkii Xaam.
Alors Israël vint en Égypte, Et Jacob séjourna dans le pays de Cham.
24 O o isagu dadkiisii aad buu u badiyey, Oo wuxuu ka dhigay inay ka xoog bataan cadaawayaashoodii.
Il rendit son peuple très fécond, Et plus puissant que ses adversaires.
25 Q albigoodii wuxuu u beddelay si ay dadkiisa u nebcaadaan, Iyo si ay addoommadiisa u khiyaaneeyaan.
Il changea leur coeur, au point qu'ils haïrent son peuple Et qu'ils traitèrent ses serviteurs avec perfidie.
26 W uxuu u soo diray addoonkiisii Muuse, Iyo Haaruun oo uu doortay.
Il envoya Moïse, son serviteur, Et Aaron, qu'il avait choisi.
27 O o waxay dhexdooda ku sameeyeen calaamooyinkiisii, Oo dalkii Xaamna waxay ku sameeyeen yaabab.
Ils accomplirent par son pouvoir des prodiges au milieu d'eux, Ils firent des miracles dans le pays de Cham.
28 W uxuu u soo diray gudcur, dalkiina gudcur buu ka dhigay, Oo iyana hadalkiisii kuma ay caasiyoobin.
Il envoya des ténèbres et amena l'obscurité, Et ils ne furent pas rebelles à sa parole.
29 B iyahoodii wuxuu u beddelay dhiig, Oo kalluunkoodiina wuu wada laayay.
Il changea leurs eaux en sang, Et fit périr leurs poissons.
30 R ahyo waa ku bateen dhulkoodii Iyo qolalka boqorkoodiiba.
Le pays fourmilla de grenouilles, Jusque dans les chambres de leurs rois.
31 I sagu waa hadlay, markaasaa waddankoodii oo dhan Waxaa yimid duqsi faro badan iyo injir.
Il dit, et parurent les mouches venimeuses, Les poux sur tout leur territoire.
32 O o roob ahaan wuxuu u siiyey roob dhagaxyaale, Dalkoodiina wuxuu ku soo daayay dab ololaya.
Il leur donna pour pluie de la grêle, Des flammes de feu dans leur pays.
33 W uxuu wax ku dhuftay geedahoodii canabka ahaa iyo geedahoodii berdaha ahaaba, Oo dhirtii waddankooda ku tiilna wuu jejebiyey.
Il frappa leurs vignes et leurs figuiers, Et brisa les arbres de leur contrée.
34 W uu hadlay, markaasaa waxaa yimid ayax, Iyo diir aan la tirin karin,
Il dit, et parurent les sauterelles, Des sauterelles sans nombre,
35 O o waxay wada cuneen geedo yaryar oo kasta oo dalkooda ku yiil, Wayna dhammaysteen midhihii dhulkooda.
Qui dévorèrent toute l'herbe du pays, Qui dévorèrent les fruits de leurs champs.
36 O o weliba wuxuu wada laayay curadyadii dalkooda oo dhan, Kuwaas oo ahaa bilowgii xooggooda.
Il frappa tous les premiers-nés dans leur pays, Toutes les prémices de leur force.
37 O o wuxuu dibadda u bixiyey reer binu Israa'iil iyagoo wata lacag iyo dahab, Oo qabiilooyinkiisiina mid taagdarani kuma uu jirin.
Il fit sortir son peuple avec de l'argent et de l'or, Et nul ne chancela parmi ses tribus.
38 R eer Masarna way ku farxeen kolkay ambabbexeen, Waayo, cabsidoodii baa ku dhacday.
Les Égyptiens se réjouirent de leur départ, Car la terreur qu'ils avaient d'eux les saisissait.
39 W uxuu korkooda ku kala bixiyey daruur inay qariso, Iyo dab habeenkii iftiin u noqda.
Il étendit la nuée pour les couvrir, Et le feu pour éclairer la nuit.
40 W ax bay weyddiisteen, markaasuu u keenay digaag duur, Oo wuxuu ka dhergiyey kibistii samada.
A leur demande, il fit venir des cailles, Et il les rassasia du pain du ciel.
41 D hagaxii ayuu dillaaciyey, markaasay biyo ka soo buqdeen, Oo meelihii engegnaa ayay ku durdureen sidii webi oo kale.
Il ouvrit le rocher, et des eaux coulèrent; Elles se répandirent comme un fleuve dans les lieux arides.
42 W aayo, wuxuu soo xusuustay eraygiisii quduuska ahaa, Oo uu kula hadlay addoonkiisii Ibraahim.
Car il se souvint de sa parole sainte, Et d'Abraham, son serviteur.
43 D adkiisiina wuxuu soo bixiyey iyagoo faraxsan, Kuwii uu doortayna iyagoo gabyaya.
Il fit sortir son peuple dans l'allégresse, Ses élus au milieu des cris de joie.
44 O o wuxuu iyagii siiyey dalalkii quruumaha, Oo iyana waxay hanti ahaan u qaadeen waxay dadyowgu ku hawshoodeen,
Il leur donna les terres des nations, Et ils possédèrent le fruit du travail des peuples,
45 I nay amarradiisa dhawraan, Oo ay qaynuunnadiisa xajiyaan. Rabbiga ammaana.
Afin qu'ils gardassent ses ordonnances, Et qu'ils observassent ses lois. Louez l'Éternel!