1 H eoi, kua tae te kingi raua ko Hamana ki te hakari, ki te kuini, ki a Ehetere.
Fue, pues, el rey con Amán al banquete de la reina Ester.
2 A ka mea ano te kingi ki a Ehetere i te rua o nga ra, i te mea e inu waina ana, He aha tau e mea nei mau, e Kuini Ehetere? Ka hoatu hoki ki a koe. He aha hoki tau e tono ai? ahakoa ko te hawhe o te kingitanga, ka meatia.
También en el segundo día, mientras bebían vino, dijo el rey a Ester: ¿Cuál es tu petición, reina Ester, y te será concedida? ¿Cuál es tu deseo? Aunque sea la mitad del reino, te será otorgada.
3 K atahi ka whakautu a Kuini Ehetere, ka mea, Ki te mea kua manakohia ahau e koe, e te kingi, a ki te pai te kingi; ko taku e mea ai maku, ko ahau kia whakaorangia, ko taku e tono nei maku, ko toku iwi.
Entonces la reina Ester respondió y dijo: Oh rey, si he hallado gracia en tus ojos, y si al rey le place, séame dada vida, ésta es mi petición, y la de mi pueblo, éste es mi deseo.
4 K ua oti hoki matou, ahau me toku iwi, te hoko kia whakangaromia, kia whakamatea, kia huna. Otiia me i hokona matou hei pononga tane, hei pononga wahine, kua whakarongo puku ahau: e kore ano ia e rite i te hoariri nga mea a te kingi ka maumauria n ei.
Porque hemos sido vendidos, yo y mi pueblo, para ser destruidos, para ser muertos y exterminados. Si para siervos y siervas fuéramos vendidos, me callaría; pero nuestra muerte sería para el rey un daño irreparable.
5 K atahi ka utua e Kingi Ahahueruha, ka mea ki a Kuini Ehetere, Ko wai ra? Kei hea ra te tangata i pokanoa nei tona ngakau ki te mea i tenei mea?
Respondió el rey Asuero, y dijo a la reina Ester: ¿Quién es, y dónde está, el que ha ensoberbecido su corazón para hacer esto?
6 A no ra ko Ehetere, He hoariri, he hoa whawhai, anei ko te Hamana kino nei. Katahi ka mataku a Hamana i te aroaro o te kingi raua ko te kuini.
Ester dijo: El enemigo y adversario es este malvado Amán. Entonces se turbó Amán delante del rey y de la reina.
7 N a whakatika ana te kingi, i te inumanga waina, he riri hoki nona, a haere ana ki te kari o te whare. Ko Hamana hoki, tu tonu ki te inoi ki a Kuini Ehetere mona kia whakaorangia: i kite hoki ia kua takoto te he mona i te kingi.
Luego el rey se levantó del banquete, encendido en ira, y se fue al huerto del palacio; y se quedó Amán para suplicarle a la reina Ester por su vida; porque vio que estaba resuelto para él el mal de parte del rey.
8 K atahi ka hoki te kingi i te kari o te whare ki te whare inu waina, na ko Hamana kua takoto ki te takotoranga o Ehetere. Katahi ka mea te kingi, E takotoria ano ranei e ia te kuini i toku aroaro i te whare? Puta ana te kupu i te mangai o te kingi, ka hipokina e ratou te mata o Hamana.
Después el rey volvió del huerto del palacio al aposento del banquete, y Amán se había dejado caer sobre el diván en que se hallaba Ester. Entonces dijo el rey: ¿Querrás también violar a la reina en mi propia casa? A una orden del rey, le cubrieron el rostro a Amán.
9 K atahi ka mea a Harapona, tetahi o nga rangatira ruma i te aroaro o te kingi, Nana, te tarawa e rima tekau whatianga te tiketike, i hanga e Hamana mo Mororekai, nana nei te kupu pai mo te kingi, e tu ra i te whare o Hamana. Ano ra ko te kingi, Ta ronatia ia ki runga.
Y dijo Harboná, uno de los eunucos que servían al rey: He aquí, en casa de Amán hay una horca de cincuenta codos de altura que hizo Amán para Mardoqueo, el cual habló para bien del rey. Entonces el rey dijo: Colgadlo en ella.
10 H eoi taronatia ana a Hamana ki runga ki te tarawa i oti ra i a ia mo Mororekai, a ka mariri iho te riri o te kingi.
Así colgaron a Amán en la horca que él había hecho preparar para Mardoqueo; y se apaciguó la ira del rey.